Hoy voy a rebelarme contra la ley de esta web y, lo siento compañeros, voy a canviar el idioma del post (sólo este post, lo prometo). Hoy mi corazón me obliga a hacerlo en catalán, no he posteado aún en catalán: ni hablando de sau, ni de Rock & Cat ni nunca pero hoy tengo que hacerlo, lectores por favor, leenanlo si pueden, es fácil el idioma aunque ciertos opresores opinen que es un idioma que ni en 25 años se puede aprender y sino lo entienden: escuchen la canción, una de mis favoritas.
Doncs avui soc jo qui parlaré de Narcís Perich, fa temps vam parlar de ‘Els Lladres’ i ‘Santi Ezquerro’ però avui tornarem a ell amb una altre cançó de l’EP “Els Lladres’; un EP de 4 cançons però que a mi personalment em té més que fascinat.‘Es Fàcil’ és la meva cançó preferida, no nomès de l’EP sinò tambe de tota la discografia de Perich, encara que sento dir que el primer disc “El sol surt per tothom” no he tingut el plaer d’escoltar-lo.
I que mes destacar? És Fácil jajaja, la veu del Narcís, en to com ‘femení’ en un principi molt divertit i especialment el tros de Laia Juncà, que té una veu molt bonica, aguda però que no se sobreposa als instruments (com si passava en el cas de Ana Torroja en aquell grup amb titol de joc infantil (o no tant): Mecano), i desprès la tornada de Perich, que és un tornant a la seva autèntica veu, que colapsa en un primer moment, en que penses: que pasa aquí? Però que et diverteix molt. Una cançó que potser sense motiu m’agrada especialment, de lo millor que he sentit de la última generació de pop-rock català.
Dir que, sento dir-ho, no pensava postejar sobre aquesta cançó, però avui he anat a un concert seu a Vilassar de Mar, en el marc d’un correllengua i sentir aquesta cançó seguida d’una versió de ‘L’Estaca’ de Lluis Llach, una de les mitigues cançons en català, una versió amb gran poder instrumental que m’ha impactat (especialment el violí realment brillant durant tota la representació; la llàstima es que llegeixo que hi ha dos violins i no se quina era, diria que era la Anna però us deixo els dos noms: Anna Sáez de Tejada i Rosa del Hoyo, com dic: m’ha agradat força la seva manera de tocar o senzillament pot ser que el poder d’un violí quedès molt bé dins el marc de les cançons) i a sobre despres parlar una estona amb el mateix Perich i la Laia Juncà (de la que per la meva universitat tenim uns quants fans i que es moriran d’enveja quan sapiguen que l’he conegut jeje) doncs he decidit postejar sobre ells i en català, doncs són un gran grup que es mereixerien obtenir la fama de grups mítics com Pets o Sopa de Cabra i que a més, no cal dir-ho, són molt humils. Sinò creieu això últim visiteu el blog personal del Narcís Perich i ho comprovareu (http://blogs.ccrtvi.com/narcisperich).
Siento no poder ofreceros la letra pero no la he encontrado, aún asi os contaré el estribillo que traducido seria más o menos:
“OoOoh, es facil, si quemamos todos los fusiles”
¿Se acabarian asi las guerras? Einstein dijo: ‘No se como será la tercera guerra mundial, sólo sé que la cuarta será con piedras y lanzas’. Sin armas el mundo sin duda seria mejor pero de mala gente habrá siempre.
Podeis escuchar la cancion bajándoosla de esta web:
http://www.myspace.com/narcisperich
Salutacions!
Octopuss


